MALLORCA SATURADA (II)

Aquest article que public avui és una continuació del que, per aquestes dates de fa 6 anys, vaig escriure per recollir la saturació turística de l'Illa...el podeu llegir en aquest enllaç: Mallorca saturada.

Sis anys després d'escriure aquell article puc afirmar que la situació no només no ha millorat, si no que ha empitjorat, i molt.  Cert és que els anys 2020 i 2021, per mor de la pandèmia,  l'illa va gaudir d'una "treva forçada" en l'arribada de turistes, però aquella frenada sembla que hagi estat un revulsiu perquè l'actual temporada fulmini tots els registres existents.     

Aquells que defensen el turisme a capa i espasa, que solen ser els hotelers i els polítics, ens acusen de "turismofòbia" als que som crítics amb el model actual, que és depredador en tots els sentits, i molt especialment en l'ambit econòmic però, sobretot, mediambiental. Des de la política sent a parlar sovint de necessitat de desestacionalitzar i de revertir el model turístic per fer-lo més sostenible,  però les creixents xifres d'arribada de turistes i de creació de places hoteleres no indiquen el mateix. 

Fa uns mesos el Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei Turística que neix amb la voluntat de començar a revertir el model, però al meu entendre aquesta llei arriba molt tard. Fa uns dies, el Diario de Mallorca publicava que en els darrers 20 anys les places turístiques a Mallorca s'hangairebé duplicat: s'ha passsat de 250 a 450 mil llits.  La nova llei contempla la congelació de les places turístiques i una moratòrtia de 4 anys i preveu un decreixement durant els propers anys. La llei neix però amenaçada. El Partit Popular ja ha anunciat que si l'any que ve accedeix al govern, la derogarà. 

Cala Mesquida més plena que mai

La veritat és que poc podem confiar en els legisladors per ajudar a canviar el model turístic. El sector hotelers de casa nostra té molta força i, tot i que ara ja hi ha qui des de dedins comença a parlar de necessitat de canvi,  la realitat és però, que la culpa sempre és dels altres. Carmen Riu, CEO de Riu Hotels,  en una entrevista al diari Última Hora,  culpava al lloguer vacacional de la saturació actual. Quina barra !!! De la massificació en són corresponsables tots els actors del sector turístic, els hotelers els primers.

I mentre "ells" es barallen per veure qui és el culpable de la situació actual,  nosaltres, els ciutadans, no tenim més remei que soportar els efectes de la massificació desboradada de l'illa. Aquest estiu hi ha hagut gent per tot arreu,  fins i tot a llocs on tradicionalment n'hi havia manco. Els serveis estan saturats,  les carreteres col.lapsades,  les platges plenes a reventar ...etc etc.  

Personalment no tenc res en contra del turisme,  gràcies als visitants, les Illes Balears són el que són i tenen una riquesa considerable -decreixent, això sí. Ara bé,  si ningú no posa remei a la creixent saturació, la nostra riquesa es pot esfumar. I no podem oblidar els efectes del canvi climàtic. Aquest estiu ha estat sufocant, amb temperatures elevades durant llargs períodes de temps, fet que provoca que sortir al carrer sigui complicat. Per tant, saturació més canvi climàtic poden acabar amb la gallina dels ous d'or que ha estat el turisme per a casa nostra des dels anys 50 del segle passat. Per pensar-hi una mica !!!

DIES DIFÍCILS.....

Escric això en un moment en que la societat espanyola està majoritàriament confinada a casa seva per culpa de la pandèmia del coronavirus (COVID-19). A les zero hores de diumenge passat entrava en vigor el decret d'Estat d'Alarma per combatre el virus decretat pel Govern espanyol. Es tracta d'un decret que si bé ens diuen que no lesiona les nostres llibertats personals, aquestes queden greument limitades.

Com a tots els ciutadans, l'anunci del decret, divendres 13, ens va agafar amb el peu canviat. En el meu cas, aquell dia havia d'agafar un avió per - com quasi cada divendres- volar a Barcelona per passar el cap de setmana amb els meus fills, que viuen a Vic . Després de la solemne - i també buida de contingut- declaració de Pedro Sánchez, em vaig sentir molt indefens.  Sense saber ben bé que fer vaig anar fins a l'aeroport i allà ningú no sabia res. Disposava de mitja hora escassa per decidir si pujava a l'avió o si, per contra, em quedava a terra, ja que en aquell moment la tornada era incerta. Gràcies al consell d'una treballadora d'Air Europa, vaig decidir no volar.  

Han passat ja 5 dies des d'aquell moment i, malgrat la renúncia a passar el cap de setmana a prop de'n Lluc i na Gemma,  crec que va ser la decisió més assenyada. En aquest cas el cap va guanyar al cor, perquè no és fàcil prendre una decisió com aquesta sense tenir tota la informació necessària per prendre-la. El confinament de la població i les mesures cada vegada més restrictives de moviment de les persones fa que, ara mateix,  jo no sàpiga quan podré tornar abraçar i fer una besada  als meus fills. Estic segur que, com jo,  hi ha molta gent que no sap quan podrà tornar a veure en directe als seus éssers estimats. Per sort tenim les noves tecnologies que alleugen aquest fet, ja que ara és possible fer video-cridades que són millors que una conversa per telèfon. Almanco per jo. 

La pandèmia global del COVID-19 ho està canviant tot a marxes forçades. En pocs dies hem passat de riuren'ns de la compra massiva de paper higiènic als supermercats a tenir por i a mantenir la distància de seguretat quan ens creuam amb qualcú pel carrer, si és que tenim la "sort" de poder sortir. En el meu cas, la tenc perquè faig feina.

Estam assistint als primers dies del confinament generalitzat de la població. (Dic generalitzat perquè jo que puc circular, encara veig molta gent que pot fer-ho. El país està bastant aturat, però no del tot.) Si feim cas a les xarxes socials, la gent s'ho està agafant prou bé i són molt interessants les propostes culturals i solidàries que envolten aquest confinament.  No sé si aquest "positivisme" generalitzat es mantindrà si la cosa s'allarga, ja que ara ja es comenta que - en els millors dels casos- es mantendrà fins després de Setmana Santa. Esperem que sigui curt i que, quan s'acabi,  la nostra societat hagi millorat. Es diu sovint que les crisis són "oporunitats". Jo confiï cegament en aquesta màxima i esper que, després de la pandèmia,  el nostre món sigui una mica millor del que teniem abans.

Com a periodista estic assistint en directre al que comporta aquesta crisi sanitària de primera magnitud. Aquests dies els espais informatius d'IB3 Televisió els dedicam quasi de manera íntegra a parlar de les afectacions que suposen les restriccions de moviments que s'han establert. Puc dir que no és una tasca fàcil,  primer perquè ens exposam al virus (tot i que prenem mesures de prevenció), però el que a mi més em colpeix és veure buids llocs que fa pocs dies estaven plens de vida. És una imatge dura de païr, sobretot al vespre, quan l'activitat disminueix al mínim i la foscor ho envaeix quasi tot. Recórrer carrers i places fa, fins i tot, una mica de por. És una imatge dantesca que esper s'acabi el més aviat possible. Per això, quedau-vos a casa. Com més disciplitants siguem més aviat s'acabarà aquest malson. I si heu de sortir,  preneu totes les mesures de d'autoprotecció possibles. Amb elles vos protegireu i protegireu als demés i, sobretot, protegireu a les persones més vulnerables.  

IB3: NEGRES I SUBCONTRACTATS

Tal vegada ens heu vist vestits de negre pel carrer, a la televisió, a les xarxes socials. Som periodistes, operadors de càmera, realitzadors, productors, grafistes i editors de ràdio i de vídeo. Som més del 90% dels professionals que elaboren dia a dia els programes informatius d’IB3 televisió i ràdio a les quatre illes. Però no som personal d’IB3, sinó d’una empresa concessionària. Avui som de Liquid Media (Mediapro), ahir de CBM i abans d’ahir, de SBT. Demà no ho sabem, ja que està en curs l’elaboració d’un nou concurs per adjudicar, per quarta vegada, els serveis informatius a una empresa externa. Anem passant de concessionària a concessionària, i amb cada subrogació les nostres condicions laborals empitjoren.

Segons els càlculs del comitè d’empresa, des de la creació d’IB3, l’any 2005, fins avui, els nostres salaris han perdut un 27% de capacitat adquisitiva. Cobrem aproximadament el mateix salari base que el 2005, mentre que al conjunt d’Espanya, en aquests 15 anys, els sous han crescut un 25% de mitjana. Un fet il·lustra la nostra lamentable situació: per tal que Liquid Media ens pagués un increment parcial de l’IPC del 2018 (+0,8%) va ser necessari anar a la vaga fa ara un any.

Davant la falta de perspectives de futur, molts professionals de la cadena ja han partit cap a feines millor pagades, resignats a haver d’abandonar el projecte d’IB3 amb el qual s’identificaven. Han estat més de 20 companys que han marxat des del juny passat i uns 50 des del 2015. Encara és hora que algú de la direcció de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears faci una mica d’autocrítica per aquesta evident fuita de talent. Només parlen de “exportació de talent” o de condicions actuals “de mínima dignitat”. Sembla que això no els preocupa gens. Potser perquè els seus salaris, a diferència dels nostres, sí que han pujat significativament en els darrers tres anys.

És cert que la concessionària Liquid Media, per ordre de la direcció d’IB3, va augmentar la plantilla dels informatius en 40 persones amb el procés de selecció dut a terme el 2017. Saludem aquesta contractació de personal, que compensa parcialment els acomiadaments realitzats entre 2009 i 2012. Però és important explicar que els salaris de les noves contractacions són inferiors als que hi havia. Han creat una doble o triple escala salarial. Perquè Liquid Media s’ha beneficiat de cada periodista veterà que ha partit amb una excedència: per substituir-lo paga de mitjana un salari anual 3.000 euros inferior i que no s’incrementa amb el temps, ja que no tenim cap plus d’antiguitat. Per no tenir, no tenim ni conveni d’empresa. La concessionària Liquid Media s’ha negat fins el moment a signar-ne un. Parlem d’una multinacional que domina els drets del futbol a Espanya i que va tenir uns beneficis de 222 milions d’euros el 2018.

Liquid-Mediapro ha decidit no exercir el dret a pròrroga d’un any en la concessió dels informatius. Per tant, l’ens públic es troba immers en l’elaboració d’uns nous plecs per adjudicar el servei a partir del 26 de febrer de 2020. Aquesta situació ha arribat just quan els representants dels treballadors estem intentant pactar unes millores laborals vitals per a nosaltres. Però no sabem si l’empresa amb la qual discutim aquestes millores serà la que pagui les nostres nòmines una vegada s’adjudiqui el concurs. Mentrestant, les contradiccions entre els nostre caps reals d’IB3 i els nostres caps laborals de Liquid són constants. Una situació completament surrealista.

I ho sentim molt... però ja estam farts !!!

Davant la precarització i devaluació de la nostra feina durant els darrers 15 anys, i pensant en la defensa de la qualitat dels serveis informatius de la radiotelevisió pública de les Illes Balears, hem decidit que a partir d’aquest moment la nostra lluita prioritària serà aconseguir la internalització de tots els treballadors actualment contractats per la concessionària. I donarem suport a que els companys de la resta de concessions d’IB3 (totes en mans de Mediapro, per cert) aconsegueixin el mateix objectiu, si així ho desitgen.

Per dir-ho ben clar: volem deixar de ser treballadors de segona classe. Volem els mateixos drets laborals que la minoria de treballadors propis de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, que cobren sous dignes i són personal del sector públic instrumental. Volem que se’ns apliqui el seu conveni col·lectiu. Volem acabar amb un sistema d’externalització pervers, ineficaç i que perjudica la qualitat dels serveis informatius d’IB3, amb constants tensions laborals.

Cal que la direcció d’IB3, amb Andreu Manresa al capdavant, trenqui amb l’statu quo i assumeixi la seva responsabilitat. Cal que el nostre Govern, que es diu defensor de la radiotelevisió pública i dels drets dels treballadors, deixi d’espolsar-se el problema invocant la independència de l’ens. Que afrontin el problema d’una vegada per totes. Sabem perfectament que la decisió d’internalitzar els treballadors només serà possible si ho demana la direcció d’IB3 i si ha una clara voluntat política.

Hi ha raons molt poderoses per demanar la internalització. La primera és que la llei 15/2010 de Radiotelevisió de les Illes Balears estableix que els informatius s’han de realitzar “amb personal propi, si així s’acorda quan es defineixi el model, per complir amb la funció de servei públic i la independència dels serveis informatius”. La internalització també la demana el Consell Assessor d’IB3 en el seu informe de març de 2019, en el que es mostra favorable a internalitzar “el personal de redacció, producció, realització, control central i tècnic, plató i continuïtat”. La internalització, finalment, ha estat una promesa incomplida repetidament per part dels partits que actualment governen la nostra comunitat.

Les administracions públiques, enlloc de “fitxar” alguns dels millors periodistes d’IB3 per fer les seves campanyes de comunicació, haurien de vetllar per tal que el talent periodístic, crític amb el poder, garant de la democràcia, romangués al principal mitjà de comunicació de les Balears, que és IB3. Perquè la internalització seria la millor manera de garantir la independència dels periodistes i blindar-los davant les pressions polítiques traslladades convenientment a l’ETT de torn.

Alguns polítics del Govern ja ens han fet arribar el següent missatge: alerta, que si voleu ser funcionaris, haureu de passar per oposicions obertes a tothom. Però nosaltres no volem ser funcionaris, sinó personal laboral d’una empresa pública. I avisem: no tolerarem que s’obri un procediment d’oposicions que ni un sol dels periodistes i tècnics propis d’IB3 ha hagut de passar.

Recordem que recentment tot el personal subcontractat dels informatius de Radio Televisión Canaria ha estat internalitzat per la via de la subrogació. El mateix va passar el 2018 amb tot el personal dels informatius de Betevé, la televisió pública de Barcelona. A les Illes, recentment hi ha hagut un altre cas: la internalització directa de tot el personal de l’ORA per part de l’Ajuntament de Palma. Un cop rescatats aquests 200 treballadors, el consistori preveu estalviar doblers que abans eren beneficis per a les concessionàries.

Hi ha més casos, i en cap d’ells hi va haver oposicions. Reiterem, no volem ser funcionaris. Només aspirem a que ens contracti directament IB3, estalviant intermediaris guiats per la lògica del benefici empresarial i totalment indiferents a l’interès general dels ciutadans de les Illes Balears.

Per tot el que hem exposat, demanem a la direcció de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i al Govern que iniciïn immediatament les accions necessàries per internalitzar el personal dels informatius. Nosaltres, els treballadors, ja hem iniciat la lluita per aconseguir-ho. I ja no aturarem fins aconseguir-ho, perquè és de justícia. Vestim de negre per la internalització.

El Comitè d’Empresa de Liquid Media per als Informatius d’IB3 i els treballadors